28 de marzo de 2013

Nocturn


Agafar la son entre les asèptiques parets d’una habitació d'hospital resulta difícil. Els sentits s'aguditzen malgrat la precària salut. Les visites fa hores que han desaparegut. Les infermeres del torn de nit conviden als malalts a dormir encara que per la finestra s'albiri un tènue crepuscle. De sobte, enmig de la nit apareixen infinits sons que s’agotzonaven tot esperant el seu torn. Cruixits de fusta, degotejos de vàter, objectes inerts que ressusciten tocats per la màgia del Déu Soroll. El lament d'un vell és absorbit pel silenci de la nit capficada. El temps s'escapa. El cap gira i gira mentre el meu món es deté inexorable, pres del pànic que el càncer impregna. Els sentiments s'aguditzen a l’hora que els sentits. La son m'embogeix en un ball embriagador però em nego en rotund a dansar amb ella.

No hay comentarios: